Voltar à busca de verbetes

oebalius, -a, -um,

adj. 1) Da Laconia, deEsparta: oebalia pelex (Ov. R. Am.458) «Helena»; oebalius puer (Marc.14, 173) «Jacinto». 2) Dos sabinos (Ov.F. 1, 260).

Página 673 do dicionário impresso
Voltar à busca de verbetes