Voltar à busca de verbetes

grus, gruis,

subs. f. Grou (ave) (Cic.Nat. 2, 125). Obs.: Aparece como m. em Hor. (Sat. 2, 8, 87). O nom. gruis ocorre em Fedro (1, 8, 7).

Página 436 do dicionário impresso
Voltar à busca de verbetes