excusate,
adv. De modo escusavel, desculpavel(Quint. 2, 1, 13). Obs.: comp:.excusatius (Tac. An. 3, 68).
Página 369 do dicionário impresso
adv. De modo escusavel, desculpavel(Quint. 2, 1, 13). Obs.: comp:.excusatius (Tac. An. 3, 68).