Voltar à busca de verbetes

cortex, -icis,

subs. m. f. I — Sent. proprio:1) cortice, casca, involucro: cortex(arboris) (Cic. Nat. 2, 120) «casca (da arvore)». 2) cortiça (Hor. O. 3, 9, 22).

Página 255 do dicionário impresso
Voltar à busca de verbetes